|
CONTINGUTS
Infra Eco Network Europe (IENE)
Suggeriments o contribucions al
butlletí
Envieu els vostres
comentaris o informacions per a incloure en les diferents seccions del
butlletí a l'adreça:
|
|
butlletí-e · NOVEMBRE DE 2004 · número 1 |
|
|
Les
bases per a la redacció de manuals i instruccions
tècniques
És preferible que els
passos d'amfibis siguin de secció circular o rectangular?, és
suficient un pas de 2 m d'ample perquè passin senglars? Els
enginyers que tenen a càrrec seu els projectes
d'infrastructures viàries i els tècnics que treballen en
l'avaluació de l'impacte ambiental s'enfronten diàriament a
preguntes sobre l'efectivitat de les mesures
correctores. I no són només els professionals vinculats
a conservació de la biodiversitat els interessats en aquestes
qüestions. Cada vegada més, és la seguretat viària la que es
veu compromesa en molts trams de carreteres o ferrocarrils pel
risc de col·lisions amb senglar, cabirol o cérvol, i la que
obliga a consultar experts que defineixin quines mesures
poden ser efectives per a la prevenció d'aquest risc.
L'any 1995 el Centre d'Estudis i
Experimentació d'Obres Públiques, del Ministeri de Foment, va
publicar el primer dels manuals que aportava directrius sobre
les mesures a prendre per disminuir l'efecte barrera de les
vies i reduir la mortalitat de fauna. Posteriorment, el 1999,
el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya
va editar un nou document amb recomanacions referent a això.
Finalment, a la fi de l'any passat, va aparèixer un nou
referent, el manual europeu Wildlife and Traffic,
realitzat en el marc del projecte Acció COST 341 i consensuat per
experts de diversos països europeus. Aquest manual, que estarà
disponible en castellà el proper any, publicat pel Ministeri
de Medi Ambient, està essent utilitzat com a punt de partida per a
la redacció d'una
instrucció sobre passos de fauna i tancaments perimetrals (vegeu
l'apartat Grup de Treball).
A
la base de totes aquestes recomanacions
hi ha equips de científics i tècnics (els dels departaments
d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid i de Biologia
Animal de la Universitat de Barcelona, són els que van
gestar els dos primers manuals editats a l'Estat espanyol)
que han monitorizat passos de fauna per esbrinar si les
mesures que s'apliquen són efectives, i si no ho són, a què és
deguda la seva ineficàcia.
Sabem
que no totes les espècies animals mostren els mateixos
requeriments, i que els passos adequats perquè passi un teixó
o una llúdriga, són completament diferents dels que
necessita un cabirol, per posar un exemple. Per destriar què
funciona i què no,
és necessari disposar d'informació de base. El monitoratge de
l'efectivitat de les mesures és indispensable per al disseny
d'actuacions cada vegada més eficaces i amb una millor relació
cost-benefici.
Executar
programes de seguiment ben plantejats és una inversió de futur
que fins ara no ha tingut una extensa aplicació. Si bé és
cert que s'han portat a terme, i s'estan aplicant actualment,
seguiments de gran envergadura amb diversos anys de durada, els resultats dels quals han estat publicats i presentats en
congressos o fòrums tècnics, també és veritat que no
s'apliquen encara de manera generalitzada programes de
seguiment de mesures implantades en la major part de projectes
de nova execució. Això no obstant, hem de congratular-nos que
cada vegada siguin més els projectes que compten amb el
desenvolupament de plans de tres anys de durada com a mínim,
en els quals es controla la qualitat de les mesures o
l'adequació de la seva instal·lació. És important garantir que
en aquests controls s'apliquen els mètodes més adequats, que
s'inclouen seguiments a llarg termini per a conèixer millor
l'efecte d'aquestes mesures en
els processos naturals,
i que es realitza l'últim pas, fonamental per arribar als
objectius de les activitats de seguiment: donar
a conèixer els seus resultats per
impulsar la construcció del que funciona millor i evitar
cometre errors aplicant mesures que no en garanteixen l'efectivitat ni arriben als objectius
fixats. |
 |
|
Les Normes
Tècniques de Carreteres per a la prevenció de la fragmentació
d'hàbitats. Propostes per al seu plantejament
|
|
Disposar del manual de prevenció de la
fragmentació d'hàbitats COST 341. Wildlife and Traffic. An European
Handbook for Identifying Conflicts and Designing Solutions
(2003) és un bon punt de partida per anar plantejant
l'orientació que haurien de tenir les necessàries Normes
Tècniques de Carreteres.
|
|
L'elaboració d'unes normes tècniques de carreteres
hauria de ser el producte lògic d'aquest positiu avanç en la
sistematització de criteris. Tot i que moltes qüestions estan
encara obertes enfront d'aquest pas següent, els punts de
partida per a aquestes normes semblen estar clars. En primer
lloc, sembla lògic fer un plantejament preventiu, és a dir,
confiar més en criteris estructurals que afectin el disseny i
concepció de la carretera que limitar-se a un èmfasi en la
mera addició de dispositius de correcció més o menys eficaços.
El disseny del traçat i del seu moviment de terres no pot ser
indiferent a l'hàbitat ni als seus elements funcionals i
territorials claus, ja que ignorar-los és exigir massa als
dispositius de permeabilitat i aïllament. Aquestes mesures de
correcció han de quedar com a última bateria de criteris a
aplicar, anticipant-se al possible conflicte i resolent-lo amb
una visió integradora del traçat. S'eviten així les situacions
més problemàtiques: ho permet la flexibilitat dels projectes
de carreteres en tenir aquestes una naturalesa essencialment
lineal.
En segon lloc, aquestes normes
tècniques han d'incorporar-se al procés de treball que
comporta un projecte de carretera. Es tracta d'una
infrastructura lineal la concepció de la qual passa per fases
successives de concreció des del plantejament de necessitats
des del punt de vista estratègic (planificació i estudis
previs) fins a arribar a una definició precisa a una escala
executable (projecte de construcció). Els criteris per a la
prevenció de la fragmentació d'hàbitats han de saber encarar el
problema a totes i cadascuna de les diferents escales
territorials a les quals s'estudien i plantegen solucions.
També han de saber esglaonar-se
successivament, com
fan els altres criteris de disseny d'aquests projectes,
centrant-se a cada nivell de concreció en les necessitats i
plantejaments que li són propis i abandonant en passar als
següents nivells les decisions que els correspon sense perdre
eficàcia en això.
|
|
Curiosament aquest criteri va lligat a
l'anterior, ja que a major escala territorial es poden prevenir
els més greus efectes de fragmentació, evitant, en tant que
sigui possible, afectar les àrees més fràgils, i quedant per a
les escales més detallades el disseny definitiu dels elements
del projecte. En aquest últim nivell entraria el disseny
específic dels dispositius de per- |
Carme Rosell (MINUARTIA)
|
|
meabilització i aïllament. Un nivell intermedi hauria de resoldre els últims ajustaments de
traçat i volums de terres establint també la necessitat o no
de dispositius i el seu tipus a grans trets. Veritablement és
així com operen altres àrees del disseny, com la definició de
les estructures o el progressiu disseny dels drenatges.
En tercer lloc, les normes tècniques han
de
plantejar-se amb un imperatiu d'eficàcia en el seu maneig i
aplicació. Moltes són les qüestions sobre com garantir aquesta
eficàcia. Són ja molts anys de treball en carreteres tractant
de resoldre el contrast entre consideracions ambientals i
criteris ecològics merament científics, d'una banda, i la
necessitat de criteris executius maleables que no comprometin
la viabilitat dels valors de l'entorn natural, per una altra. La
diversitat de situacions i solucions possibles haurien d'aparèixer tipificades amb un cert grau de generalitat al
mateix temps que no quedés desatesa cap circumstància. És
imprescindible assumir que hi haurà una certa discrecionalitat en
l'aplicació dels continguts d'unes normes genèriques a les
condicions de cada cas específic. Al mateix temps, el
plantejament ha de ser tècnic, evitant quedar-se en el plànol
abstracte, amb llindars inadmissibles degudament fitats i
definits per a evitar la temptació que “tot estigui
permès”.
També és necessari que es plantegi una
varietat suficient de solucions tècniques tipus que permetin
al projectista compondre opcions múltiples de projecte al
mateix temps que se li proporcionen referents clars sobre
l'eficàcia de cada solució. En aquest sentit, és important
proporcionar criteris de referència que operin del costat de
la seguretat, superant les limitacions que pugui introduir la
imprecisió o les manques d'informació.
Una
altra decisió a prendre es refereix al
grau de compliment que s'exigirà a les possibles normes
tècniques que s'elaborin. En aquesta àrea caldrà tenir en
compte moltes
consideracions. Prevenir la fragmentació d'hàbitats en les
futures vies o corregir-la en les existents hauria de ser
obligatori en tots els àmbits, però és particularment urgent
allí on els valors de conservació són elevats. Sembla
necessària una instrucció d'obligat compliment o, almenys,
unes normes tècniques bàsiques. La disponibilitat d'unes
directrius, d'un manual tècnic o d'unes recomanacions
institucionals permeten, per contra, una major flexibilitat en
l'aplicació, perquè s'assumiria un caràcter més facultatiu. El
detall i precisió dels continguts d'aquestes normes quedaran
establerts segons el grau d'exigència que s'adopti.
Moltes són les qüestions que queden per
resoldre en el desenvolupament de criteris de prevenció de la
fragmentació d'hàbitats. Encara que el camí és llarg, la
direcció seguida fins ara sembla l'adequada.
Ignacio Español Echaniz
Professor de Paisatge i Estudis
d'Impacte Ambiental
ETSI de Camins de Ciudad
Real
Universitat de Castilla-la Mancha |
|
|
Com a resultat d'aquest projecte europeu
s'han generat diferents productes descrits en l'anterior
Butlletí. A continuació s'indica com poden adquirir-se aquests
materials.
COST 341. La Fragmentación del hábitat en relación
con las infraestructuras de transporte en España.
Pot adquirir-se en el Servei de Publicacions del Ministeri de
Medi Ambient.
COST 341. Wildlife and traffic. An European handbook for
identifying conflicts and designing
solutions.
Pot
sol·licitar-se aquí.
Es preveu que la seva traducció al castellà estigui disponible
el 2005.
CD-ROM que integra tots els documents elaborats durant
l'Acció COST 341.
Pot obtenir-se sol·licitant-lo a l'entitat IENE.
CD-ROM amb les Actes de la jornada de clausura de
l'Acció COST 341.
Pot obtenir-se sol·licitant-lo a la web
de
IENE.
Base de dades.
Conté registres de bibliografia sobre la fragmentació
d'hàbitats i de mesures aplicades per a reduir-la de tots els
països participants en l'Acció. Si desitja enviar informació
sobre l'Estat espanyol per a incorporar a la base pot
completar els formularis de bibliografia i
mesures preventives i correctores i
enviar-los a habitats.transporte@mma.es. La base
de dades pot ser consultada a la web de IENE.
|
|
|
Comissió de redacció de la Instrucció
tècnica de passos de fauna i tancaments perimetrals
Una de les
reivindicacions dels tècnics implicats en el disseny de
mesures correctores de l'efecte barrera de carreteres i
ferrocarrils, és avançar en la concreció de les prescripcions
tècniques que es faciliten en el Manual europeu COST 341. Wildlife
and Traffic. Amb aquest objectiu, s'han iniciat els
treballs per a
redactar la “Instrucció tècnica de passos
de fauna i tancaments perimetrals”. La comissió creada per a això,
integrada en el Grup de Treball de Fragmentació d'Hàbitats
Causada per Infraestructures de Transport i constituïda per tècnics en
obres públiques i avaluació d'impacte ambiental de diferents
comunitats autònomes i dels ministeris de Medi Ambient i de Foment, va
realitzar la seva primera
reunió
el passat 21 d'octubre en la seu de la
Conselleria de Transports del Govern de Navarra, a
Pamplona.
En aquesta reunió, es va acordar el guió
bàsic de continguts de la instrucció i un model de presentació
dels continguts d'un capítol, a més de definir el pla de
treball per als propers mesos. Es preveu que el primer
esborrany de la instrucció estarà disponible al març de 2005,
i es distribuirà entre organitzacions i experts en el tema
perquè puguin realitzar les seves
aportacions. |
|
|
|
Construcció
de passos per al linx en una carretera que creua la zona de
Montes
de
Toledo i un Àrea Crítica per a
l'espècie
|
|
La carretera del Puerto
del Milagro connecta les
localitats de
Ventas amb Peña Aguilera (Toledo) i El
Molinillo (Ciudad Real),
que
són l'avantsala del Parc
Nacional de Cabañeros. Amb una longitud de 17 km, travessa la
zona proposada com LIC i ZEPA de “Montes de Toledo”. Aquesta
és, al seu torn, Àrea Crítica de linx ibèric, espècie que
ha con- |
Consejería
de Medio Ambiente
|
|
dicionat el nombre i dimensions dels passos de fauna en
les obres de condicionament de la carretera que la Consejería
de Obras Públicas de Castilla-la Mancha, en col·laboració amb la de Medi Ambient, ha
portat a terme recentment. S'han
instal·lat un total de 19 passos de fauna de dimensions des de
2x2 m fins a 5x3 m que s'espera que siguin utilitzats pel linx
i altres carnívors, i també s'ha construït un viaducte de 45 m
d'obertura com a millor solució de pas per als grans vertebrats
com cèrvids i senglar.
La carretera s'ha obert al trànsit aquest estiu i està
pendent l'inici del pla de vigilància i seguiment elaborat
a aquest efecte. És d'esperar que els resultats permetin
obtenir conclusions aplicables a zones similars de la
Comunitat Autònoma de Castilla – La Mancha, i a altres àrees
de distribució d'aquest fèlid amenaçat
d'extinció. |
|
David Sánchez
Aragonés (Consejería de Medio Ambiente, Junta de Castilla-la
Mancha)
Laura Conde Ruiz i
Elena Izquierdo Ramos (TRAGSATEC) |
|
Disminució dels atropellaments de vertebrats després
de la sega de vegetació als marges de la carretera A-483,
al seu pas per Doñana
|
|
Des de l'any 2001 al 2004 s'està efectuant un seguiment
de la mortalitat de vertebrats entre els punts quilomètrics
27 i 40 d'aquesta carretera, en la qual es van construir, el
1994 i en els trams on es concentrava la major part dels
atropellaments de linx ibèric, dos passos de fauna (de 4x2 m i
de 12 m de longitud) i una tanca de simple torsió de 2 m
d'altura. Aquestes mesures es van completar el 2002 amb bandes
sonores i senyalització per a forçar la reducció de la
velocitat dels vehicles. El seguiment dels passos va
qüestionar la seva utilitat per a individus en pas o en
dispersió. |
Francisco
Robles
|
|
El
2001 i 2002 el
major nombre d'atropellaments de vertebrats (22 i 25,
respectivament) es va produir entre els punts quilomètrics 36
i 37, coincidint amb el pas de la llacuna Soriana, inundat en
època de pluges.
El
2003 el nombre d'atropellaments d'espècies de vertebrats es va
reduir a la meitat (11), coincidint amb la sega i tallada de la
vegetació herbàcia i arbustiva dels marges de la carretera,
efectuada entre desembre de 2002 i gener de 2003. Precisament,
els atropellaments registrats aquest any es van concentrar en
els punts quilomètrics amb un major recobriment
vegetal, per
sobre de 100 cm d'alçada. Les dades de 2004 fins a la data,
després d'un tractament de la vegetació similar a l'anterior,
confirmen els resultats de
2003.
Francisco Robles, Parque Nacional de
Doñana
Georgina Álvarez, Dirección General para la
Biodiversidad, MIMAM |
|
Alta mortalitat de camaleons a conseqüència de falta de
manteniment de tamcaments en l'Autovia del Mediterrani
|
|
A l'Autovia del Mediterrani, en el seu tram
Màlaga-Nerja, moren atropellats cada any centenars de
camaleons. En menys de 30 km es van localitzar, en un sol dia
d'agost de 2003, més de 500 d'aquests rèptils morts. Es dóna
el cas que aquesta carretera compta amb àmplies barreres
laterals (plàstiques i de metall), dissenyades específicament
per als |
César Manuel Álvarez-Laó
(SCV)
|
|
camaleons, que es van instal·lar en el moment de la seva construcció.
Però la falta de manteniment, amb presència de buits, i trams
mal acabats li resta eficàcia, com es dedueix de la xifra
d'atropellaments. La
Societat per a la Conservació dels Vertebrats (SCV) realitza
seguiments des de fa anys i ha sol·licitat reiteradament
actuacions sense obtenir fins ara resposta de cap organisme
públic.
Igualment la SCV ha posat de manifest
aquest problema de falta de manteniment en mesures correctores
implantades en altres vies, com és el cas de les barreres per
a amfibis situades en el Parc Regional de la Conca Alta del
Manzanares, danyades per desaprensius fa mesos i que no han
estat reparades en tot aquest temps. És necessari disposar de
canals àgils de comunicació entre conservacionistes i
administració que permetin la resolució d'aquests problemes i
evitin que bones mesures acabin sent completament ineficaces
per falta de manteniment. |
|
Javier
López Redondo/Sociedad
para la Conservación de los Vertebrados
(SCV) |
|
Projecte
d'elaboració del Libro Blanco de Infraestructuras Viarias
y Espacios Cultural y Ecológicamente
Sensibles
|
|
El gener de 2004 van tenir
lloc a Sevilla les I Jornadas Internacionales
sobre Infraestructuras Viarias y Espacios Naturales Protegidos, organitzades per la Junta
d'Andalucía en
col·laboració amb el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i
Ports, la UICN i WWF/Adena. Les conclusions elaborades en
aquest fòrum van quedar concretades en el
Acuerdo
de Sevilla i
en les
Recomendaciones
Transdisciplinares.
La Junta d'Andalusia, a través de les seves conselleries d'Obres Públiques i Transports i de Medi ambient,
ha apostat decididament per implementar aquestes conclusions.
A aquest efecte, ambdues conselleries, a través de l'empresa
pública Gestión de Infraestructuras de Andalucía S. A., han
impulsat el projecte d'elaboració del Libro Blanco de
Infraestructuras Viarias y Espacios Cultural y Ecológicamente Sensibles, per al qual
compten amb la col·laboració
d'experts i tècnics de reconegut prestigi en els sectors de
l'enginyeria, la conservació de la naturalesa i el
desenvolupament socioeconòmic, procedents d'institucions
públiques i privades.
Seguint
la metodologia de les Jornades, en les quals es va treballar
amb la transdisciplinarietat i la participació com a principis
fonamentals, aquest Llibre Blanc pretén constituir la guia
que permeti conciliar les carreteres amb les necessitats
socials i econòmiques, l'equilibri territorial i la
preservació de les característiques ecològiques i ambientals
del medi que les acull.
Les
conclusions i recomanacions
emanades d'aquest Llibre Blanc seran tingudes en compte per
l'administració andalusa i podran ser incloses com a especificacions en les diferents normatives que afecten a la
construcció i manteniment de les carreteres i els territoris
que travessen, posant l'accent en el seguiment dels possibles
impactes que es puguin generar al llarg de tota la vida útil
de la carretera. |
|
Consejeria
de Obras Públicas y Transportes y Consejería de Medio Ambiente de la
Junta de Andalucía |
|
Proposta pionera d'un ecoducte en un Pla urbanístic de
l'àrea metropolitana de Barcelona
|
|
|
Institut Cartogràfic de
Catalunya |
|
|
|
Albert
Civit. Institut Català del Sòl, Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, Generalitat de
Catalunya
Roser
Campeny, MINUARTIA Estudis
Ambientals |
|
La mortalitat de fauna
a les carreteres en una
exposició
|
|
|
Ferran
Aguilar (MEDIAGRAPHIC) |
|
|
|
Ferran Aguilar,
MEDIAGRAPHIC
Txiqui López, Mediterrània
CIE |
|
Seminari
de formació per a tècnics en avaluació de l'impacte de
carreteres i ferrocarril i en gestió de fauna
|
|
Amb
l'objectiu d'ampliar els coneixements dels tècnics de
l'administració en mètodes per a prevenir o reduir
l'efecte barrera i altres impactes de les infrastructures
viàries sobre la fauna, el Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya organitza un
seminari teòrico - pràctic destinat als seus tècnics que
tindrà lloc a Barcelona entre el 20 i el 23 de desembre.
En el curs, i a partir de la informació del Manual europeu
COST 341. Fauna and Traffic, es facilitarà informació
sobre mètodes per a seleccionar la millor ubicació per als
passos de fauna, prescripcions tècniques que han de complir
els passos segons les espècies a les quals van dirigits,
així com altres mesures destinades a evitar l'accés dels
animals a les calçades i reduir la mortalitat causada per
atropellament i els consegüents riscos per a la seguretat
viària. El seminari inclou una visita sobre el terreny per
a conèixer mesures d'efectivitat contrastada, així com
alguns dels errors més freqüents en la instal·lació o
construcció de les mesures i que disminueixen la seva
efectivitat.
|
|
Antoni
Sorolla. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Generalitat de Catalunya
|
|
|
Mortalidad
de vertebrados en carreteras.
Aquest informe, que es distribueix en CD-ROM, ha estat redactat
com a resultat del Proyecto provisional de seguimiento de la
Mortalidad de Vertebrados en Carreteras (PMVC) i
exposa
els resultats del primer seguiment fet a escala estatal sobre
atropellaments de vertebrats en les carreteres, realitzat amb
la participació de centenars de voluntaris entre els anys 1990
i 1992. |
|
|
Es comenten els resultats per a cada
classe de vertebrats, així com també per espècies, es fa un
recopilatori de punts negres d'atropellaments d'animals
salvatges a la xarxa viària espanyola i es comenta la
incidència d'aquests atropellaments en la seguretat vial.
També aporta una àmplia recopilació bibliogràfica i permet
comparar els resultats obtinguts en altres estudis. Es dedica
un capítol a les mesures correctores que es poden aplicar per
a reduir el nombre d'animals morts a les carreteres. Es pot
sol·licitar el CD-ROM a la Societat per a la Conservació
dels Vertebrats, entitat que edita l'informe, a l'Apartat
de Correus 270. 28220 Majadahonda (Madrid).
|
| |
| |
|
I
Seminari: “Accidentes de tráfico provocados por atropellos
de animales: ¿quién responde? Prevención, seguridad y
responsabilidad. Propuesta de soluciones”.
18 novembre 2004. Madrid. Organitza: Oficina Nacional de la Caza.
Més informació a: info@oficinanacionalcaza.org
VII Congreso Nacional del
Medio Ambiente. 22-26 novembre 2004.
Madrid. Organitza: Fundación CONAMA. En
el marc del Congrés es reunirà el Grup de Treball
Planificació, construcció i gestió sostenible
d'infrastructures i tindrà
lloc la jornada tècnica
Restauració del medi natural en obres de grans
infrastructures.
Més
informació a: http://www.conama.es/
Infrastrutture
viarie i biodiversità. Impatti ambientali i soluzioni vaig
donar mitigazione
25 novembre 2004. Trepitja (Itàlia). Organitza: Llega Italiana
Protezione Uccelli
Més
informació a: http://www.lipu.it/
ECOSUD
2005. Fifth International Conference on Ecosystems and
Sustainable Development.
3-5
maig 2005. Cadis. Organitza: Wessex Institute of Technology
(Regne Unit), Universitat de Cadis i Universitat de Siena
(Itàlia).
Més
informació a:
http://www.wessex.ac.uk/conferences/2005/eco05/index.html
AQUESTA-INTECOL
2005 Joint Meeting: Ecology at multiple
scales.
7-12
agost 2005. Montreal (Canadà). Organitza:
International Association for Ecology (INTECOL) i Ecological
Society of America (AQUESTA). En
el marc d'aquesta conferència es realitzarà un simposi amb el
títol: Reducing habitat fragmentation by roads: A
comparison of measures and scales.
Més
informació a: http://www.intecol.net/;
http://www.esa.org/
The
International Conference on Ecology & Transportation
(ICOET).
29
agost - 2 setembre 2005. San Diego, Califòrnia (Estats Units).
Organitza:
Califòrnia Department of Transportation i Road Ecology
Center.
Més
informació a: http://www.icoet.net/ICOET2005.html
Sustainable
Planning 2005. Second International Conference on Sustainable
Planning & Development. 12-15
setembre 2005. Bologna (Itàlia). Organitza:
Wessex Institute of Technology (Regne Unit). Un
dels temes que es tractaran en aquesta conferència són les
avaluacions d'impacte ambiental.
Més
informació a:
http://www.wessex.ac.uk/conferences/2005/spd05/index.html
Conferència
mundial sobre restauració ecològica.
12-18 setembre 2005. Zaragoza. Organitza: Society for
Ecological Restoration International (SERI) i Institut
Pirinenc d'Ecologia-CSIC.
Més
informació a:
http://www.ser.org/content/2005Conference.asp
| |
|
|
-
Aquesta publicació semestral es realitza en el marc del projecte de
Fragmentació d'hàbitats causada per infrastructures de transport,
impulsat per la Dirección General para la Biodiversidad del
Ministerio de Medio Ambiente. La secretaria tècnica del projecte corre a
càrrec de MINUARTIA, estudis
ambientals.
-
Per a subscriure-us al butlletí podeu enviar les
dades (nom, organització, adreça, correu electrònic, telèfon i
fax) a l'adreça habitats.transporte@mma.es. Si no desitgeu rebre més aquest butlletí,
envieu un missatge indicant en
l'assumpte 'Unsubscribe'.
-
La informació continguda en aquest document
es pot reproduir lliurement amb finalitat no comercial i indicant
com a font: Butlletí 'Fragmentació d'hàbitats causada per
infraestructures de transport' (Dirección General para la
Biodiversidad, Ministerio de Medio Ambiente, número 1, novembre
2004).
| |
