Responsabilitat per accidents causats per col·lisions amb fauna silvestre: un punt d'inflexió

En els últims anys han incrementat notablement els conflictes causats per les col·lisions de vehicles amb fauna silvestre. Això ha comportat un profund malestar en el col·lectiu de caçadors per les reclamacions que les empreses asseguradores presentaven als titulars dels terrenys cinegètics, quan la col·lisió es produïa amb cèrvids, senglars o altres espècies cinegètiques.

Aquesta situació canviarà notablement amb l'aprovació, el passat 28 d'abril, en el Congrés dels Diputats, d'una modificació de la Disposició addicional sisena de la Llei de tràfic, circulació de vehicles a motor i seguretat vial. Segons aquesta modificació, els danys causats en els sinistres ocasionats per col·lisió amb espècies de caça només seran exigibles als titulars dels aprofitaments cinegètics (o, en cas que no n'hi hagi, als propietaris dels terrenys) quan l'accident “sigui conseqüència directa de l'acció de caçar o d'una falta de diligència en la conservació del terreny cinegètic”. A més, la modificació estableix que es podrà exigir el pagament dels danys als titulars de les vies públiques en les quals s'hagi produït el sinistre, si aquest es produeix “com a conseqüència de la seva responsabilitat en l'estat de conservació d'aquesta i en la seva senyalització”.

Entre els efectes de la modificació aprovada destacaran, previsiblement, d'una banda, l'augment de la responsabilitat dels conductors, als quals podrà exigir-se que assumeixin el pagament dels danys ocasionats per l'accident, en cas que s'incompleixin les normes de circulació. Per altra banda, les empreses asseguradores del vehicle (o en cas que no n'hi hagi, els mateixos conductors) pot ser que hagin d'assumir el cost dels danys produïts per col·lisió amb una espècie cinegètica, en aquells trams de carreteres en què es produeixi creuament freqüent de fauna silvestre, i que s'hagin senyalitzat obligant a reduir la velocitat (normalment s'estableix un límit de 50 a 60 km/h), sempre que es demostri que el vehicle circulava a una velocitat superior. Finalment, es podran reclamar els danys a les empreses responsables de la via, la qual cosa dóna una nova orientació al problema.

Fins ara, l'increment d'accidents causats per col·lisions amb senglars o altres ungulats, s'atribuïa a l'augment d'efectius que han experimentat moltes d'aquestes espècies en les últimes dècades, obviant els altres vèrtex del triangle que genera la problemàtica. És cert que les poblacions d'ungulats han mostrat una forta expansió, però el problema s'ha intensificat també a causa de l'increment de les intensitats de trànsit i de la millora de les vies, cosa que facilita una major velocitat de circulació dels vehicles. A més, les noves vies (o les existents millorades), s'han erigit en imponents barreres que dificulten el desplaçament dels animals, en no comptar amb suficients passos de fauna que facilitarien el creuament de la via per part dels animals silvestres, amb menys riscos. Els grans mamífers requereixen extenses àrees de campeig per a desplaçar-se a la recerca de recursos bàsics com aliment, aigua o per a la reproducció. Si troben barreres que limitin l'accés a aquests recursos, molts individus intentaran creuar-les, sigui per passos especialment habilitats per a aquesta funció, sigui directament per les calçades.

Esperada reforma

El passat dia 28 d'abril es va aprovar en el Congrés dels Diputats una modificació de la Disposició addicional sisena de la Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària. La nova redacció d'aquesta Disposició addicional queda com segueix:

“En accidents de trànsit ocasionats per atropellament d'espècies cinegètiques serà responsable el conductor del vehicle quan se li pugui imputar incompliment de les normes de circulació.

Els danys personals i patrimonials en aquests sinistres, només seran exigibles als titulars d'aprofitaments cinegètics o, en defecte d'això, als propietaris dels terrenys, quan l'accident sigui conseqüència directa de l'acció de caçar o d'una falta de diligència en la conservació del terreny cinegètic.

També podrà ser responsable el titular de la via pública en què es produeix l'accident com a conseqüència de la seva responsabilitat en l'estat de conservació d'aquesta i en la seva senyalització”

Estem davant d'un text encara provisional, ja que pot ser objecte de reformes durant la tramitació parlamentària, tot i que en principi només quant a la forma.

Es tracta sens dubte d'una important reforma, que obeeix a una gran demanda social. D'una banda, la del sector cinegètic, que sistemàticament era condemnat al pagament de les conseqüències econòmiques que provocaven els atropellaments d'espècies cinegètiques, i per un altre, el sector de la conservació, que demanava a les administracions competents en matèria de carreteres, majors inversions en mesures de prevenció i seguretat.

Una vegada publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat el text reformat, es plantegen una sèrie de dubtes quant a la seva aplicació. Hem de tenir en compte que en l'actualitat, la qüestió de la responsabilitat derivada de l'atropellament d'animals a les carreteres està regulada en diferents textos legals. Per un costat, el Codi Civil regula la qüestió de la responsabilitat extracontractual en l'article 1.902 i més concretament es refereix als danys ocasionats per les peces de caça en l'article 1.906. La Llei de caça de 1970, vigent encara en aquelles comunitats autònomes que no tenen llei de caça pròpia, es refereix als danys causats per la caça en l'article 33, derogant l'article 1.906 del Codi Civil. Amb posterioritat, algunes lleis de caça autonòmiques van regular també aquesta qüestió, encara que amb diferències substancials entre les unes i les altres. Això provoca en l'actualitat una situació d'absoluta inseguretat jurídica, ja que depenent del lloc on s'hagi produït l'accident el tractament legal és distint.  

Al meu entendre, les lleis de caça autonòmiques no haurien d'haver entrat a regular aquesta qüestió, ja que l'atropellament d'un animal salvatge en una carretera no té cap relació amb l'acció de caçar.   

El cas és que una vegada aprovada definitivament aquesta reforma, al meu entendre, les comunitats autònomes que hagin regulat aquest tema hauran d'adaptar la seva legislació que disposa la Llei de tràfic, circulació de vehicles a motor i seguretat vial.

Cos d’Agents Rurals, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya

Entenc que això és així perquè, encara que les comunitats autònomes tinguin plenes competències en matèria de caça, estem davant un accident que es produeix en carreteres, autovies i autopistes, i es tracta d'un supòsit clar de responsabilitat civil extracontractual i en conseqüència competència exclusiva de l'Estat segons el que disposen l'article 8 i 21 de l'article 149.1 i 149.3 de la Constitució.

La solució contrària conduiria a l'absurd que s'està produint en l'actualitat, i que no és altre que el d'aplicar un règim jurídic diferent a un mateix fet, depenent de la comunitat autònoma on es produeixi l'atropellament.

Estem davant una important reforma espero que sigui interpretada pels nostres tribunals en el sentit que se li ha volgut donar, i que no és altre que el d'evitar que s'estableixin a priori una sèrie de responsabilitats. Ara caldrà veure en cada cas qui és el veritable culpable. A més, després de molts anys s'aconsegueix equiparar la nostra legislació sobre la matèria a la de la resta dels països europeus.

Jorge Bernad Danzberger

Advocat

Reunió anual del Grup de Treball i treballs per a la redacció de les Prescripcions tècniques per al disseny de passos de fauna i tancaments perimetrals

La 8a reunió del Grup de Treball sobre Fragmentació d'Hàbitats causada per Infraestructures de Transport es va celebrar a Madrid, a la Dirección General para la Biodiversidad (MIMAM), el passat 2 de juny i va comptar amb l'assistència de 33 persones, representants de conselleries de transport i de medi ambient de 14 comunitats autònomes i de l'Estat. El principal punt de l'ordre del dia va consistir en la presentació del segon esborrany del document Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales, preparat per una Comissió integrada en el Grup i la publicació del qual està prevista per a 2006. Els assistents també van revisar l'estat d'altres treballs com la traducció del Manual europeu COST 341. Wildlife and Traffic, en fase d'impressió, i la posada en marxa, a la web del Ministerio de Medio Ambiente, de la base de dades sobre bibliografia i mesures aplicades en l'Estat espanyol per a permeabilizar les vies al pas de fauna i evitar atropellaments i col·lisions amb grans mamífers. Aquesta base es preveu que sigui consultable en els propers mesos.

Estudi sobre accidents produïts per la presència d'animals en la calçada

Des del punt de vista de la seguretat vial, la presència d'animals en vies per les quals transiten vehicles de motor, constitueix un greu problema ja que existeix un elevadíssim risc que es produeixi un accident amb conseqüències de vegades mortals.

La Dirección General de Tráfico ha portat a terme un estudi descriptiu sobre aquest problema. Per a això, els agents de la Agrupación de Tráfico de la Guardia Civil van emplenar un qüestionari en el qual enregistraven una  sèrie de dades d'aquells accidents dels quals tenien coneixement, produïts per la presència d'animals a la calçada.

El període estudiat ha estat d'un any (de febrer de 2003 a gener de 2004) i s'hi van incloure els accidents produïts per la presència de tot tipus d'animals, domèstics i silvestres, tant si el resultat de l'accident va ser només de danys materials com si hi va haver també víctimes.

El total d'accidents enregistrats ha estat de 6.227, en 316 dels quals hi va haver víctimes. Entre aquestes es van enregistrar 17 morts, 76 ferits greus i 396 ferits lleus. Es van analitzar les diferents variables com el tipus de via on va ocórrer l'accident, tipus d'animals presents en els accidents més lesius, distribució territorial i temporal, així com les vies en les quals ocorren amb major freqüència aquests tipus d'accidents.

L'estudi està disponible a la pàgina web de la Dirección General de Tráfico clicant aquí. 

Candelaria Mederos. Dirección General de Tráfico. Observatorio Nacional de Seguridad Vial.  

Estudi de l'atropellament de vertebrats a les carreteres del Parc Natural de l’Albufera (València)

Entre juny de 2003 i juliol de 2004 es van estudiar els atropellaments que es produïen en un tram de la carretera CV-500 (que comprèn una part d'autovia) i a la carretera d'accés a la població del Palmar, ambdues al Parc Natural de l’Albufera (València). Aquestes carreteres passen entre arrossars o entre la Devesa (antiga restinga, amb una gran part de vegetació de bosc i matoll) i l'arrossar, intercalant-se amb zones amb diferent grau d'urbanització.

   Vicent Benedito i Sara Rodríguez

Es van obtenir unes taxes d'atropellament molt elevades, per sobre de les obtingudes en la majoria dels estudis de les quals tenim referència tant a Espanya com en altres països. D'acord amb la nostra experiència en el mostreig, desitgem remarcar que en els treballs d'aquest tipus els resultats representen subestimes que en alguns grups animals poden ser importants.  

Entre els vertebrats atropellats destaquen especialment les aus, l'abundància de les quals i distribució anual s'explica pel seu cicle estacional i per l'ús que fan del territori, o per ambdues raons (a més d'aspectes estructurals de les carreteres). Cal assenyalar l'abundància d'atropellaments de cries d'ànec collverd, ja que gran nombre de femelles nidifica a la Devesa i per a accedir a l'arrossar han de creuar la carretera.

S'ha constatat també l'atropellament de 6 genetes entre 2003 i 2004, i 4 en el que va de 2005. L'àrea de campeig d'aquestes es veu interceptada per la carretera.

Els quiròpters es presenten com un grup molt afectat, essent possiblement dels vertebrats on la subestima és major, per la qual cosa l'impacte de les carreteres sobre ells seria encara més important.

La majoria dels atropellaments es van produir per l'absència total de mesures de protecció. En el Parc Natural de l’Albufera, l'efecte barrera i els atropellaments són una gran amenaça per a moltes espècies de vertebrats, no només aus, algunes de les quals es troben protegides, com ocorre amb els quiròpters, fet a tenir molt en compte en el disseny de carreteres que afectin zones humides.

Finalment es van proposar mesures de diversa índole reductores d’aquests impactes, d'acord amb les característiques de cada tram, algunes de les quals preveuen canvis estructurals importants en les carreteres.

L'estudi s'emmarca en un conveni entre la Universitat Politècnica de València i l'Ajuntament de València (Oficina Tècnica Devesa – Albufera).

Vicent Benedito Durà, Ángela Jaramillo i Sara Rodríguez. Departament d'Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient. Universitat Politècnica de València.  

Reforç de tancament perimetral per a senglar en l'Autovia AS-1: Mieres- Gijón

L'autovia AS-1, denominada Autovia Minera, que va entrar en funcionament a finals de 2002, va enregistrar un alt nombre d'accidents causats per senglar, amb un total de 21 col·lisions en un tram de 24 km, en el període comprès entre desembre de 2002 i febrer de 2004. El Servicio de Conservación de Carreteras de la Consejería de Medio Ambiente, Política Territorial e Infraestructuras, del Principado de Asturias, amb l'objectiu de reduir el nombre de sinistres, va aplicar diferents sistemes com els reforços del tancat amb piquetes i filat punxant, o reflectors, sense aconseguir resultats positius.

  Carme Rosell (Minuartia)

Finalment, el problema es va resoldre amb la instal·lació d'un reforç del tancament consistent en una malla electrosoldada amb reticle de 5 cm d'ample i 30 cm d'alt, que es va clavar a terra entre 15 i 30 cm, segons el que permetia la duresa del terreny, i es va unir a la  malla cinegètica mitjançant arandeles d'acer inoxidable. Aquest reforç ha aconseguit evitar que els senglars aixequin les tanques per a accedir a l'autovia i també contribueix a conduir-los als viaductes i túnels o cap als passos inferiors que reuneixen les condicions necessàries per a permetre el pas d'aquesta espècie.

Segons s'estableix en els manuals especialitzats, per a evitar que els senglars aixequin les tanques cal construir tancaments amb pals cada 4 m i amb la malla enterrada, com a mínim en els 15 cm basals. No obstant això, en cas que es produeixin conflictes a les carreteres que ja compten amb tancament perimetral, la instal·lació d'aquest reforç pot contribuir a reduir notablement el problema.

Joaquín Belón. Servicio de Conservación de Carreteras de la Consejería de Medio Ambiente, Ordenación del Territorio e Infraestructuras. Principado de Asturias.

Carme Rosell. MINUARTIA, Estudis Ambientals.

Impacte de dos tipus de barrera sobre els llops a Castella-Lleó

Recentment s'ha publicat un resum de l'estudi finançat per la Dirección General para la Biodiversidad (Ministerio de Medio Ambiente) juntament amb la Junta de Castilla-León sobre la influència de dos tipus de barreres per als llops (Canis lupus) en aquesta comunitat autònoma (Blanco et al. 2005). L'estudi analitza els efectes de dues classes de barreres sobre una població de llops en expansió que viu

  F. J. García

en un medi agrícola de Valladolid i Zamora. Les barreres van ser:  1) l'autovia A-6 entre Tordesillas i Villalpando, amb 4 carrils, amb tanques, en una zona plana i sense passos específics de fauna; 2) el corredor del riu Duero, que comprèn el riu i diverses infraestructures lineals pròximes. 

Entre març de 1997 i octubre de 2001, els 4 llops radiomarcats que van viure a menys de 15 km de l'autovia la van creuar usant ponts per a vehicles entre el 4% i el 33% dels 45-163 dies que se'ls va fer el seguiment. A més, en 4 altres autovies estudiades en zones sense llops radiomarcats no han retardat l'expansió de la població. Per contra, només 3 dels 8 llops marcats a menys de 5 km del riu Duero van ser detectats creuant-lo, i 2 d'ells van començar a fer-ho immediatament després de greus molèsties en el seu hàbitat. A més, sembla que el corredor del riu Duero ha retardat l'expansió de la població durant més de 15 anys, cosa que aparentment constitueix una barrera semipermeable per a aquesta espècie.

L'estudi suggereix que l'acumulació de diversos obstacles pot tenir un efecte sinèrgic, creant un efecte barrera molt major que el que tindrien per separat. Durant l'estudi, el nombre d'autovies a la zona s'ha multiplicat per 5, i la construcció d'hotels, gasolineres i altres carreteres pròximes a les autovies probablement està incrementant l'efecte barrera d'aquestes. L'estudi recomana incloure de forma rutinària passos de fauna en cada nova infraestructura que es construeixi, seguint les recomanacions descrites en la bibliografia especialitzada

Blanco, J.C. Cortés, I. i Virgós, I. (2005). Wolf response to two kinds of barriers in an agricultural habitat in Spain. Canadian Journal of Zoology, 83: 312-323.

Juan Carlos Blanco. Consultors en Biologia de la Conservació.

Estudi de l'efectivitat dels passos de fauna a l'autovia de les Ries Baixes

Recentment s'ha publicat un article sobre l'efectivitat dels passos de fauna (Mata et al. 2005) com a mesura destinada a alleujar l'efecte barrera per a la fauna silvestre. S'hi presenten els resultats d'un estudi portat a terme a l'autovia de les Ries Baixes (A-52) per alguns integrants del Grupo de Ecología Terrestre de la Universidad Autónoma de Madrid en conveni amb el CEDEX. En aquest estudi es va realitzar un seguiment intensiu de 

CEDEX (Ministerio de Fomento/ Universidad Autónoma de Madrid)

82 estructures transversals a la via, incloent-hi tots els tipus presents, tant aquelles inherents a la carretera (drenatges, ponts i passos inferiors) com altres especialment adaptades o construïdes per al seu ús per la fauna (drenatges sobredimensionats i passos específicament dissenyats per a la fauna).

En total es van obtenir 1.122 registres-dia corresponents a la pràctica totalitat de les espècies de vertebrats terrestres presents en la zona d'estudi.

Els resultats mostren que els aspectes estructurals (amplitud i posició sobre o sota la via) són els més determinants per als animals que utilitzen les estructures transversals a la carretera, desembocant en un ús complementari entre espècies dels diferents tipus de passos. La vegetació circumdant i l'activitat humana en l'entorn van exercir una influència poc notòria. En general s'observa una relació directa entre la grandària de l'animal i les dimensions dels passos utilitzats.

La diferent utilització dels tipus de passos segons les espècies comporta que, en general, les mesures correctores a les noves carreteres s'hagin d'enfocar en l'establiment de tipologies variades, i no únicament en la inversió en un nombre reduït de grans passos específics per a la fauna. A més, la relació de la grandària del pas amb la dels vertebrats que l'utilitzen dóna una indicació sobre la distància desitjable entre estructures transversals a la via. Els passos de grans dimensions i major cost han de cobrir les necessitats de connectivitat de les poblacions de les espècies de major grandària i àmbits territorials més grans, essent desitjable l'existència de viaductes i/o passos específics de fauna cada 3-5 km. La connectivitat de les espècies més petites pot restablir-se mitjançant obres de drenatge adequades i el condicionament de passos de tipus estructural de l'autovia.

Mata. C.; Hervás, I.; Herranz, J.; Suárez, F. & Dolent, J. I. (2005). Complementary usi by vertebrates of crossing structures along a fenced Spanish motorway. Biological Conservation, 124: 397-405.

Cristina Mata, Israel Hervás, Jesús Herranz, Juan I. Dolent i Francisco Suárez.

Departamento de Ecologia. Universidad Autónoma de Madrid.

Identificació i diagnòstic de zones d'interacció entre corredors ecològics i carreteres de gran capacitat a Euskadi

El disseny i establiment de xarxes de corredors ecològics de connexió entre espais naturals es troba amb dificultats afegides en aquelles zones del territori on s'assenten les principals barreres al desplaçament de la fauna silvestre. En la recentment presentada proposta tècnica de delimitació i gestió de la Red de Corredores Ecológicos de la Comunidad Autónoma del País Vasco, que ha estat re-

    Mikel Gurrutxaga (IKT)

alitzada per IKT S.A. per encàrrec de la Dirección de Biodiversidad del Govern Basc, s'ha prestat especial atenció a aquells trams d'autopistes i autovies que interseccionen amb les connexions plantejades (apartat 3 de la Memòria). En aquests trams s'han estudiat les estructures transversals existents (túnels, viaductes, drenatges, etc.) amb la finalitat de plantejar mesures correctores de millora de permeabilitat d'aquestes. 

Per això s'ha tingut en compte la permeabilitat potencial de les estructures transversals (en funció de les seves dimensions, ubicació en el paisatge i integració en el relleu) i s'han identificat aquells factors negatius dificultant-ne la utilització a la fauna (tals com l'escassesa de cobertura vegetal, la presència de tancament perimetral en els accessos, l'absència de llera seca, l'emmagatzematge de maquinària i altres objectes en passos inferiors, etc.). Com a pas previ a l'habilitació d'ecoductes i passos específics per a la fauna en infraestructures viàries construïdes, les mesures correctores plantejades en estructures trasversals existents es caracteritzen per la senzillesa i baix cost, de manera que constitueixen un primer pas en la recerca de solucions a aquest efecte barrera.

Mikel Gurrutxaga San Vicente. Ingurune Naturaleko eta GISeko Saila / Dpto. de Medio Natural y SIG - IKT.

Ecological compensation of highway impacts: Negotiated trade-of or no-net-loss? Es tracta de l'edició d'una tesi doctoral redactada per Ruud Cuperus (Universitat de Leiden, 2004). Ofereix un examen crític sobre com el principi de compensació ecològica s'ha aplicat en la planificació i construcció de les carreteres holandeses de rang nacional (autopistes i altres carreteres troncals). La primera part del llibre es dedica al principi de compensació ecològica i planteja les qüestions que s'afronten en l'estudi. 

La segona part recopila sis articles publicats per l'autor entre 1996 i 2003 en revistes especialitzades (originals publicats en anglès o traduïts a aquest idioma en la tesi); s'analitzen casos concrets d'aplicació de mesures compensatòries en autopistes holandeses, així com aspectes globals de les experiències en el conjunt del país. Aquesta part es completa amb resums dels resultats agrupats temàticament: planificació i presa de decisions, implementació, costos de compensació, avaluació i seguiment, aspectes legals, suport públic, i dèficits de coneixement. La tercera i última part del llibre discuteix alguns problemes i aspectes encara no resolts del principi de compensació ecològica. Aquesta discussió i les conclusions generals condueixen a l'enunciat de recomanacions. El volum finalitza tractant de les perspectives del principi de compensació i resumint les conclusions del treball. A part de l'interès del llibre pels seus continguts, la publicació és rellevant ja que és la primera dedicada a aquest tema en el context europeu.

ESA-INTECOL 2005 Joint Meeting: Ecology at multiple scales. 7-12 agost 2005. Montreal (Canadà). Organitza: International Association for Ecology (INTECOL) i Ecological Society of America (ESA). En el marc d'aquesta conferència es realitzarà un simposi amb el títol: Reducing habitat fragmentation by roads: A comparison of measures and scales.

Més informació: http://www.intecol.net/; http://www.esa.org/

The International Conference on Ecology & Transportation (ICOET). 29 agost - 2 setembre 2005. San Diego, Califòrnia (Estats Units). Organitza: California Department of Transportation and Road Ecology Center.

Més informació: http://www.icoet.net/ICOET2005.html

Sustainable Planning 2005. Second International Conference on Sustainable Planning & Development. 12-15 setembre 2005. Bologna (Itàlia). Organitza: Wessex Institute of Technology (Regne Unit). Un dels temes que es tractaran en aquesta conferència són les avaluacions d'impacte ambiental.

Més informació:

http://www.wessex.ac.uk/conferences/2005/spd05/index.html

Conferència mundial sobre restauració ecològica. 12-18 setembre 2005. Zaragoza. Organitza: Society for Ecological Restoration International (SERI) i Instituto Pirenaico de Ecologia-CSIC. 

Más informació: http://www.ser.org/content/2005Conference.asp  

Seminari Infra-Estruturas Lineares i Biodiversidade. 13-14 octubre 2005. Évora (Portugal). Organitza: Universidade de Évora.  

Més informació: Universidade de Évora. Departament de Biologia. Unidade de Biologia da Conservação. Pólo da Mitra. 7002-554 Évora

Col·loqui Routes et petite faune sauvage. 21-22 setembre 2005. Chambéry, Savoia (França).Organitza: Sétra (Service d'études techniques des routes et autoroutes), Ministère de l'Equipement, des Transports, de l'Aménagement du territoire, du Tourisme et de la Mer, i D4E (Direction des études économiques et de l'évaluation environmentale), Ministère de l’Ecologie et Développement durable. Aquest col·loqui està centrat en l'estat de la qüestió en la protecció de petits animals silvestres durant la planificació i construcció d'infraestructures de transport.

Més informació: cendrine.labelle@equipement.gouv.fr