Atropellaments de linx ibèric a les carreteres: una greu amenaça per a la supervivència de l'espècie

La població d’aquest magnífic felí, el més amenaçat del món segons la UICN, no supera els 200 individus i es localitza íntegrament a la Península Ibèrica, principalment a Andalusia, però també a Castella-la Manxa i recentment s'ha identificat un excrement pertanyent a aquesta espècie a la Comunitat de Madrid, concretament a la ZEPA i LIC dels rius Cofio i Alberche.

El linx no és només una de les espècies més emblemàtiques de la fauna ibèrica, sinó que és també una de les principals prioritats per a la conservació de la diversitat biològica a Espanya; està inclosa en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas en la categoria “en perill d’extinció” i compta amb una Estratègia de Conservació aprovada l’any 1999, elaborada pel Ministeri de Medi Ambient i pels organismes competents de les comunitats autònomes, i amb plans de recuperació redactats per algunes d’aquestes comunitats. Els esforços aplicats per evitar l’extinció del linx són enormes i un gran nombre de persones treballen en el marc de diferents projectes promoguts per la Junta de Andalucia, la Junta de Comunidades de Castilla-la Mancha, l’Estació Biològica de Doñana i el Ministerio de Medio Ambiente, i en què participen diverses organitzacions no governamentals i agents socials, com propietaris de terrenys, caçadors, etc. Les actuacions, que compten també amb finançament de fons europeus (Programa Life), inclouen treballs per estabilitzar i augmentar les poblacions existents a partir  de la  millora  d’hàbitats  amb  programes  que  afavoreixen les

poblacions de la seva principal presa (el conill), l’aportació de presa viva en tancats, la instal·lació d’estructures que poden ser utilitzades com a caus, abeuradors, etc. A més d’aquestes actuacions per conservar l’espècie en el seu propi hàbitat, també s’ha posat en funcionament la cria en captivitat, al Centre de Cria del Acebuche, en el qual l’any passat naixeren els primers cadells i on aquest any s’ha repetit el feliç esdeveniment.

   Ministerio de Medio Ambiente

En alguns fronts els èxits estan essent molt notoris i conviden a mantenir o intensificar els esforços per seguir progressant. Ara bé, aquesta gegantina inversió d’esforços econòmics i d’entusiasme posat per tots els participants en la recuperació de l’espècie està topant amb un obstacle, al qual s’ha de fer front amb contundència: la mortalitat de linxs a les carreteres. En els estudis realitzats a la dècada dels vuitanta, la mortalitat de linx a les carreteres es va estimar que constituïa poc més del 20% de les causes de mortalitat, però dades més recents indiquen que actualment prop del 80% de les morts conegudes es produeixen a causa d’atropellaments i la premsa ens segueix notificant periòdicament un nou cas ... un degoteig de linxs, molts d’ells joves en dispersió, que mor en intentar creuar una carretera.

Els organismes responsables de la gestió de carreteres també han contribuït als esforços de conservació de l’espècie amb la construcció de passos de fauna i de tancaments perimetrals en els trams més crítics, encara que no s’ha aconseguit amb això evitar noves morts per aquesta causa. És cert que no és una tasca fàcil. El linx és una de les espècies que presenta majors dificultats per dissenyar mesures efectives de permeabilització de traçats de carreteres per la seva habilitat en superar els tancaments, que explica el fet que en algunes ocasions es segueixin produint atropellaments en trams amb tancament perimetral i passos inferiors construïts per facilitar el pas de l’espècie. Encara que pot ser capaç d’utilitzar aquestes estructures, sovint opta per intentar creuar la via pujant i saltant per sobre el tancament perimetral en comptes d’entrar en petits passos de fauna.

Sense cap dubte, és possible millorar els dissenys de les mesures correctores i és necessari realitzar amb urgència una avaluació de tots els trams conflictius en les vies actualment en funcionament, amb l’objectiu d’incorporar noves mesures, més efectives. Però, a més d’aquesta actuació, certament prioritària, un altre aspecte clau per garantir la supervivència del felí serà la prevenció dels impactes dels nous traçats que contribueixin a dificultar encara més els moviments del linx i l’intercanvi d’individus entre diferents nuclis de població. Per això, la fase de planificació i de disseny de traçats de noves vies té una importància crucial en la conservació de l’espècie ja que permet la tria de corredors alternatius quan es consideri indispensable preservar una determinada zona, o bé la incorporació de trams que discorrin en túnel, fals túnel, viaducte o grans ecoductes, acompanyats evidentment de tancaments específicament dissenyats per a aquesta espècie, que evitin l’atropellament d’individus i que, paral·lelament, els orientin cap als punts per on podran creuar amb seguretat les carreteres i ferrocarrils que segmenten la seva àrea de distribució.

La constitució d’una plataforma que integri -a més dels organismes ambientals implicats en la conservació de l’espècie- les administracions de transport, tant de l’Estat com de totes les comunitats autònomes incloses en l’àrea de distribució potencial del linx ibèric (àrees de presència segura o probable i també aquelles que poguessin ésser recolonitzades en un futur proper i principals corredors de connexió entre diversos nuclis de població) seria, sens dubte, un element fonamental per afavorir la suma d’esforços i donaria un nou impuls als esforços de conservació del linx ibèric.

La darrera reunió del grup de treball sobre Fragmentació d’Hàbitats causada per Infraestructures de Transport, creat el 1999 i del secretariat del qual s’encarrega la Dirección General para la Biodiversidad, es va realitzar el mes de juny de 2005 amb l’assistència de 30 representants d’administracions de transport i medi ambient de les comunitats autònomes i de l’Estat espanyol. La propera convocatòria es preveu inicialment per al darrer trimestre de 2006. 

L’activitat del grup en els darrers mesos s’ha centrat en la revisió i edició del primer document de la sèrie Prescripciones técnicas para la reducción de impactos de las infraestructuras viarias sobre la fauna, dedicat a Diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales, que es troba actualment en la fase final d’edició amb la incorporació d’il·lustracions. Per als propers anys, s’ha previst que la sèrie es completi amb dos nous documents; el primer d’aquests inclourà prescripcions per al seguiment i avaluació de l’efectivitat de les mesures, mentre que el segon es centrarà en la prevenció de la fragmentació d’hàbitats en la fase de planificació de les infraestructures.

Una altra activitat destacable del grup de treball és l’atenció de consultes que es realitza a través del correu electrònic habitats.transporte@mma.es. Del total de consultes ateses, la major part (el 46%) són fetes per tècnics de les administracions de medi ambient i transport, molts dels quals són integrants del grup de treball, seguits d’un 20% de tècnics d’empreses consultores i d’un 10% d’universitats i centres d’investigació, entre d’altres.

Obres de drenatge compatibles amb la migració de peixos

Cada vegada és més freqüent trobar en les nostres vies de comunicació tubs o pontons que s’utilitzen per creuar els cursos d’aigua. Tot i això, com demostra l’experiència acumulada en altres països, aquestes estructures de drenatge transversal poden generar seriosos problemes ambientals en cursos d’aigua amb poblacions de peixos perquè impedeixen o limiten els seus moviments naturals. 

   Jorge García Molinos y
   Andrés Martínez de Azagra

Els problemes més freqüents que deriven del disseny pobre o de la mala instal·lació d’aquest tipus d’obres de pas, són caigudes d’aigua excessives a la sortida del tub, profunditat insuficient de la làmina d'aigua, velocitat i turbulència de l’aigua excessives i acumulació a l’entrada de l’estructura de sediments i restes arrossegades per l’aigua. En general, sempre hi haurà un problema quan les condicions hidràuliques de l’estructura estiguin fora del rang natural que poden tolerar els peixos.

Es tracta, per tant, d’un aspecte ambiental important que ha de ser considerat en projectar aquest tipus d’obres de drenatge. Per això, la Escuela Técnica Superior de Ingenierías Agrarias de la Universidad de Valladolid ha elaborat un fullet informatiu que pretén conscienciar els professionals relacionats amb la construcció i conservació de vies de comunicació. Aquest document ofereix informació general sobre aquests problemes i les seves possibles solucions, indicant alguns criteris bàsics de disseny per als salmònids presents a l’Estat espanyol.

Podeu descarregar-vos el fullet informatiu directament a través de la pàgina web http://www.stream.fs.fed.us/fishxing/espanol.html, en la qual també podeu trobar-hi més informació addicional en anglès.

Jorge García Molinos y Andrés Martínez de Azagra Paredes. 
Escuela Técnica Superior de Ingenierías Agrarias. Universidad de Valladolid.

Falsos túnels per a la fauna a l’autovia A-381 Jerez de la Frontera-Los Barrios

L’autovia A-381, recentment acabada, és l’eix principal de connexió de la badia d’Algecires amb la badia de Cadis-Jerez i amb el Baix Guadalquivir. Els seu traçat creua transversalment el Parc Natural de Los Alcornocales, un dels espais naturals de major riquesa ecològica i paisatgística d’Andalusia inclòs, a més, en la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

   Luis Ramajo

En la seva construcció s’hi han aplicat mesures preventives i correctores molt exigents que han suposat un 30% de l’import total de l’obra. En compliment de la Declaració d’Impacte Ambiental, els terraplens de més de 10 m d’alçada han estat substituïts per viaductes i els desmunts de més de 15 m per falsos túnels. Amb aquestes mesures es corregeix l’impacte paisatgístic previ (ja que l’autovia es construeix per sobre l’anterior carretera) i, a més, es garanteix el trànsit de la fauna disminuint l’efecte barrera.

Aquests falsos túnels es resolen amb una doble volta de formigó construïda amb peces prefabricades. El seu muntatge es realitza in situ després d’excavar la trinxera i realitzar la cimentació. Finalment es reomplen amb terres, restituint l’orografia natural, afegint una capa final de terra vegetal, sembra i plantacions. En la totalitat del traçat de l’autovia s’hi han inclòs finalment sis falsos túnels, cinc dels quals es troben a l’interior del Parc Natural, amb una longitud total de 1.393 m (la longitud del tram dintre del Parc Natural és de 35 km), fet que augmenta substancialment la permeabilitat de la infraestructura a la fauna, facilita la integració de l’autovia en l’entorn i disminueix la superfície finalment afectada. 

Cada volta té 14 m d’amplada, incloent la calçada i les voreres de la carretera, i es cobreixen amb terres amb una alçada variable (fins a 25 m) fins a restituir la superfície natural del terreny.

Luis Ramajo Rodríguez. GIASA. Junta de Andalucía.  

Innovació en la construcció de passos de fauna mitjançant voltes de gran llum, en les obres de la Línia de Ferrocarril d’Alta Velocitat entre Barcelona i Girona

Les obres de la LAV en el tram Sant Celoni–Riells han permès innovar quant a les solucions constructives per millorar la permeabilitat del traçat a la fauna. La confluència d’interessos en la construcció d’estructures de pas de fauna que optimitzin la secció i la facilitat constructiva, ha desembocat en una tipologia de pas de gran llum i exempta d’obstacles interiors.

   Carme Rosell

En aquest tram de la nova línia d’alta velocitat, el projecte constructiu incloïa la construcció de passos de fauna amb amplades entre 15 i 20 metres, i longituds que en algun cas assolien els 100 m. La possibilitat d’incloure millores per incrementar la funcionalitat d’aquests passos va concloure en un canvi de les obres inicialment proposades, de seccions rectangulars i amb pilars centrals, justificat per l’existència de cabirol (Capreolus capreolus) a la zona, que necessitava un augment en la secció del pas, i per la sensibilitat de l’àmbit d’estudi, punt estratègic de contacte entre els grans espais naturals del Montseny i el Montnegre-Corredor, separats en aquesta zona pel riu Tordera.

Millorar aquesta solució, tot i considerant que en el projecte inicial ja es donava resposta a la importància estratègica d’aquests passos amb criteris específics de connectivitat ecològica, va generar l’interès de l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF). Després de valorar diferents alternatives, es proposà una variació que consistia en la realització d’aquests passos amb seccions de tipus volta prefabricada. A causa de les llums sol·licitades, aquestes van haver de resoldre’s amb contravoltes realitzades in situ. Aquesta solució permetia eliminar els pilars centrals mantenint les llums de projecte, disminuir la longitud efectiva, a causa del major gàlib al punt central, i augmentar significativament la penetració de llum natural a l’interior, donant lloc a una solució molt més atractiva.

La funcionalitat ecològica d’aquestes obres, si bé haurà de verificar-se amb un seguiment durant l’explotació de la nova línia, sembla molt més efectiva que les previstes inicialment. Per tant, l’experiència ha estat positiva, i s’han resolt amb èxit els condicionants ecològics, funcionals i constructius en la nova proposta.

Ferran Gonzàlez Prat i Ignasi Grau Roca. (IGRemap, SL)

Barreres temporals per prevenir la mortalitat de gripaus al campus de la Universitat de Vigo

Al campus de la Universitat de Vigo, a les proximitats de la Facultat de Filologia i Traducció, hi ha un llac on cada any centenars d'exemplars de gripau comú, de la subespècie Bufo bufo spinosus, es concentren per reproduir-se. Durant els mesos de febrer i març, coincidint amb les migracions dels gripaus adults reproductors, es va detectar un atropellament massiu d'individus en el vial de circumval·lació del campus. L'any 2002, un total de 634 gripaus (com a mínim) van morir per aquesta causa.

   Oficina de Medio Ambiente,
   Universitat de Vigo

A partir de l’any 2003, com a mesura correctora per disminuir l’impacte del vial de circumval·lació en la població de gripau comú, l’Oficina de Medio Ambiente (OMA) de la Universitat de Vigo optà per la instal·lació de trampes temporals per a la recollida dels individus que es dirigien al llac per realitzar la posta. Les trampes consisteixen en una malla lleugera de plàstic d’unes quantes desenes de metres, que es disposa en paral·lel al vial procurant interceptar les rutes que concentren la migració dels gripaus. La malla té una alçada de 30 cm, es fixa al sòl mitjançant terra i es manté alçada gràcies a unes varetes d’acer que es col·loquen cada metre i mig. Al llarg de la malla, cada sis o vuit metres, s’hi col·loquen uns cubells enterrats arran de terra, al fons dels quals es col·loquen unes pedres que serviran de refugi als gripaus que hi puguin caure.

En trobar-se amb la barrera formada per la malla, els gripaus tendeixen a desplaçar-se al llarg d’aquesta i, així, cauen als cubells. Mentre es mantenen instal·lades, les trampes es revisen cada dia a primera hora del matí, ja que en aquesta espècie la migració reproductora és fonamentalment nocturna. Finalment, els biòlegs de l’OMA traslladen els gripaus recollits fins al llac, sans i estalvis, perquè puguin realitzar les postes.

Durant l’any 2006 s’han instal·lat tres trampes, amb un total de 16 cubells i 190 m de barrera, que han permès recollir un total de 790 individus.

Oficina de Medio Ambiente (Universitat de Vigo)

Fauna y tráfico. Manual europeo para la identificación de conflictos y el diseño de soluciones. El Ministerio de Medio Ambiente va publicar, el mes de desembre passat, una traducció al castellà del manual en anglès redactat per experts de diversos països europeus participants en l’Acció COS 341 sobre Fragmentació d’Hàbitats causada per Infraestructures de Transport. Aquest manual aporta recomanacions pràctiques dirigides a tots els professionals implicats en les diverses fases de planificació, projecte, construcció i manteniment de les infraestructures de transport, per a reduir al mínim les barreres  que  aquestes exerceixen  sobre els desplaçaments de la

fauna, així com els seus efectes de fragmentació. En la traducció s’han respectat els textos originals en anglès, només amb lleugeres adaptacions.

Referència:

Iuell, B., Bekker, HGJ., Cuperus, R., Dufek, J., Hlavac, V., Keller, V., Rosell C., Sangwine, T., Torslow, N & Wandall, B. (2005). COST 341. Fauna y Tráfico. Manual europeo para la identificación de conflictos y el diseño de soluciones. Servicio de Publicaciones. Organismo Autónomo Parques Nacionales, Ministerio de Medio Ambiente. 166 pp.

Podeu comprar aquest document a la botiga del Servei de Publicacions del Organismo Autónomo de Parques Nacionales (Tel. 91 596 49 43) o a través del web http://www.educacionambiental.net.

Bats and road construction. Els ratpenats constitueixen un grup d’alt interès de conservació que integra nombroses espècies protegides i incloses en convenis internacionals o directives europees (Conveni de Berna, Directiva Hàbitats). Aquesta publicació, editada pel Ministeri de Transport, Obres Públiques i Gestió de l’Aigua d’Holanda, juntament amb la Societat per a l’Estudi i Conservació dels Mamífers d’aquest país, sintetitza la informació sobre els efectes que causen les infraestructures de transport en les comunitats d’aquest grup de mamífers.  També presenta, de manera resumida i amb magnífiques il·lustracions, els requeriments d’hàbitat i els patrons de moviment  a través  del paisatge  de les

diverses espècies i facilita instruccions per a l’aplicació de mesures per a reduir la mortalitat causada per col·lisió amb vehicles i afavorir l’orientació del vol dels ratpenats cap a punts per on puguin creuar les vies de manera segura. La publicació posa èmfasi especialment en com facilitar el pas de ratpenats per les estructures transversals, com passos superiors i inferiors o viaductes, i, particularment, en les restauracions de la vegetació dels accessos a les estructures i la seva integració en el paisatge de l’entorn.

Referència:

Limpens, H.J.G.A., Twisk, P. & Veenbaas G. (2005). Bats and road construction.  Dutch Ministry of Transport, Public Works and Water Management, Road and Hydraulic Engineering Institute. Society for the Study and Conservation of Mammals. Delft. 24 pp. 

Podeu obtenir una versió del document en PDF aquí.

Aménagements et mesures pour la petite faune – Guide technique. Aquesta guia, que va ser presentada el mes de setembre passat, exposa una síntesi actual dels coneixements i de les experiències franceses i europees en referència a les actuacions i mesures aplicades per prevenir els impactes de les vies de transport sobre petits vertebrats. El llibre s’organitza en cinc capítols amb informació general sobre el tema (capítol I), sobre els passos a seguir per realitzar els estudis previs a l’execució d’actuacions de millora i de mesures correctores en la construcció d’infraestructures (capítol II), la descripció d’impactes causats per les vies   de   transport   sobre   els   petits

vertebrats (capítol III), la descripció de les mesures i la seva realització (capítol IV) i amb altres elements necessaris per a la gestió d’aquestes actuacions. Completen aquest llibre les fitxes tècniques de les actuacions, fitxes d’espècies de petits vertebrats, bibliografia i un glossari.

Referència:       

SETRA. 2005. Aménagements et mesures pour la petite faune – Guide technique. Service d'Etudes Techniques des Routes et Autoroutes, Ministère des Transports, de l'Equipement, du Tourisme et de la Mer. 264 pp.

Podeu comprar aquest document a través del web http://cataloguesetra.documentation.equipement.gouv.fr (Ref. núm. 0527).

I Congreso de Medio Ambiente en Carreteras. Integración de carreteras en el entorno natural. Santander, del 25 al 28 d’abril de 2006. Organitza: Asociación Española de la Carretera. Més informació a: http://www.aecarretera.com

Seminario Internacional de Carreteras. Monterrey (Mèxic), del 8 al 12 de maig de 2006. Organitza: Asociación Mundial de la Carretera (PIARC). Entre els temes que es tractaran en aquest seminari destaca la disminució de l’impacte ambiental en el transport per carretera. Més informació a: http://www.piarc.org

Integrated Assessment of Environmental Impact of Traffic and Transport Infrastructure. Varsovia (Polònia), 30 de juny de 2006. Organitza: COST 350 Integrated Assessment of Environmental Impact of Traffic and Transport Infrastructure, Road and Bridge Research Institute (Polònia). Més informació a: http://www.ibdim.edu.pl/english/konferencje/cost/index.htm

1st European Congress of Conservation Biology. Eger (Hongria), del 22 al 26 d’agost de 2006. Organitza: Society for Conservation Biology. En diversos simposis es tractaran temes de pèrdua de biodiversitat causada per fragmentació d’hàbitats. Més informació a: http://www.eccb2006.org

International Scientific – Technical Conference Influence of transport infrastructure on nature.  Poznan (Polònia), del 13 al 15 de setembre de 2006. Organitza: General Directorate for National Roads and Motorways (GDDKIA), PKP, Polskie Linie Kolejowe SA, Adam Mickiewicz Univertity of Poznan i Agricultural University of Cracow. Més informació a: jbyrka@gddkia.gov.pl

1r Congreso Paisaje e Infraestructuras. Sevilla, del 4 al 7 d’octubre de 2006. Organitza: Consejería de Obras Públicas y Transportes, Junta de Andalucía. En dos blocs de presentacions es tractarà de la Incidència i integració de les infraestructures en el paisatge. Més informació a: http://www.aecarretera.com

III Congreso de ingeniería civil, territorio y medio ambiente “Agua, biodiversidad e ingeniería”. Saragossa, del 25 al 27 d’octubre de 2006. Organitza: Colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos, y Asociación de ingenieros de caminos, canales y puertos. Més informació a: http://www.ciccp.es

CONAMA 8. Cumbre del desarrollo sostenible. Madrid, del 27 de novembre a l’1 de desembre de 2006. Organitza: Fundación CONAMA. Es realitzaran tertúlies, taules rodones i grups de treball sobre la sostenibilitat i la problemàtica ambiental en el desenvolupament d’infraestructures i una jornada tècnica sobre les experiències en l’Avaluació Ambiental Estratègica. Més informació a: http://www.conama.org 

II Simposio Internacional sobre Restauración Ecológica. Ciudad de Santa Clara, Villa Clara (Cuba), del 16 al 22 d'abril de 2007. Organitzen: Grupo Cubano de Restauración Ecológica i Empresa Nacional para la Protección de la Flora y la Fauna. Més informació a: sisre@ccb.vcl.cu

The International Conference on Ecology & Transportation (ICOET). Little Rock, Arkansas (Estats Units), del 20 al 25 de maig de 2007. Organitza: Arkansas State Highway and Transportation Department. Més informació a: http://www.icoet.net o a: kpm@ncsu.edu.

Jornades ja realitzades de les quals es poden sol·licitar les Actes

The International Conference on Ecology & Transportation (ICOET). San Diego, Califòrnia (Estats Units). 2005. Actes disponibles a: http://www.icoet.net/ICOET_2005/05proceedings_directory.asp

Sustainable Planning 2005. Second International Conference on Sustainable Planning & Development. Bologna (Itàlia). 2005. Podeu comprar-ne les actes a: http://www.witpress.com/acatalog/025X.html

Jornadas sobre Optimización en la planificación y gestión de carreteras. Barcelona. 2006. Podeu comprar el llibre de les actes a la Asociación Española de la Carretera, sol·licitant-lo al número de fax: 915 766 522.