El projecte d’autopista de peatge entre Toledo i Còrdova no supera el procés d’Avaluació d’Impacte Ambiental

Tot i que les mesures correctores permeten en molts casos pal·liar l’efecte barrera de les vies de transport, en algunes ocasions, l'única opció per a prevenir els efectes de la fragmentació d'hàbitats és l’elecció d’un traçat alternatiu. Així s'ha plasmat en la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) de l'autopista de peatge Toledo-Ciudad Real-Còrdova, de data de 29 de maig de 2007, que conclou que el projecte és incompatible amb la conservació d'hàbitats i espècies d'interès prioritari i amenaça la integritat de la Xarxa Natura 2000.

El projecte, d'uns 300 km de longitud, i promogut per la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment, consisteix en la construcció d'una autopista de peatge formada per dues calçades de 7m d'ample cadascuna, separades per una mitjana. El conjunt d'alternatives del projecte afecta directament diversos llocs Natura 2000, entre els quals: els Montes de Toledo, Sierra Morena i les Sierras de Cardeña i Montoro; a més, en les proximitats del projecte també es localitza el Parc Natural de Sierras de Andújar. La DIA destaca la gran importància de la fauna en l'àrea afectada pel projecte, incloent-hi alguns sectors que han estat considerats a la Comunitat de Castella-la Manxa com a “àrees crítiques” per a la conservació d'espècies que compten amb plans de conservació aprovats, com el linx ibèric, l'àguila imperial ibèrica i la cigonya negra, a més d'altres espècies vulnerables, com el voltor negre. L'anàlisi d'impactes significatius posa de manifest les afeccions en aquestes àrees i, especialment, a Sierra Morena i Montes de Toledo, i destaquen, entre molts altres impactes, la pèrdua de permeabilitat del territori per als vertebrats terrestres que es veuria agreujada, en alguns sectors, per l'efecte acumulat de la

nova autopista amb el Tren d'Alta Velocitat Madrid-Sevilla i amb la carretera N-401. L'efecte barrera d'aquest conjunt de vies de transport tindria efectes particularment negatius per a les poblacions de linx ibèric, en perill d'extinció, i de llop, la població del qual al sud del Duero també està considerada com a espècie en perill.  

Al llarg del procés d'avaluació ambiental del projecte, totes les administracions ambientals implicades (Direcció General del Medi Natural de Castella-la Manxa, Conselleria de Medi Ambient de la Junta de de Andalucía i Ministerio de Medio Ambiente) van posar de manifest que totes les alternatives previstes en el projecte causaven impactes significatius en vuit llocs de la Xarxa Natura 2000, sobretot la fragmentació de l'hàbitat del linx ibèric, que compta amb un dels millors nuclis de distribució a Sierra Morena i el seu entorn, i que és objecte de notables esforços i inversions per a la conservació i recuperació de les seves poblacions. Veient la magnitud dels impactes identificats, es va plantejar que el projecte afecta a hàbitats i espècies d'interès prioritari, i que, segons cita la DIA, “encara tractant-se d'un projecte d'interès públic no s'han aportat justificacions que evidenciïn que aquesta autopista de peatge estigui motivada per raons imperioses d'interès públic de primer ordre tal i com enuncia el literal de l'article 6.4 del Reglament 1997/1995” (vegeu referent a això, entre altres, els casos de la Cort Europea de Justícia C-57/89 i C-355/90 que condemnen a sengles estats membres per incompliment de la Directiva d'Aus, basant-se en aquest argument). Per això, la Declaració d'Impacte conclou que el projecte és incompatible amb el medi ambient sobre el qual causaria efectes negatius significatius, comportant afeccions a llocs de la Xarxa Natura 2000, entrant en contradicció amb els objectius de conservació i, en conseqüència, amb el manteniment de la coherència de la Xarxa.

Aquesta Declaració, sense cap mena de dubte, planteja una fita important en l'avaluació ambiental de projectes d'infraestructures de transport, i posa en evidència l'interès de considerar, ja en les etapes inicials de planificació, les possibles afeccions als hàbitats i espècies d'interès comunitari o prioritaris per a no incórrer en greus riscos que n’amenacin la seva conservació, així com la necessitat de mantenir i realitzar una gestió adequada dels elements del territori que actuen com a connectors ecològics (article 10 de la Directiva 92/43/CEE). Finalment, la declaració és exemplar en observar rigorosament les disposicions de les estratègies i plans de conservació de les espècies esmentades, en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.

El Grup de Treball sobre Fragmentació d’Hàbitats causada per Vies de Transport, integrat en la Comisión Nacional de Protección de la Naturaleza, inclou representants de totes les administracions de transport i medi natural, tant de les comunitats autònomes com de l’Estat, així com també d’altres entitats implicades en el tema. La 9a reunió del Grup va tenir lloc el passat mes de març a Madrid, a la seu de la Dirección General para la Biodiversidad que ostenta la secretaria tècnica del grup.

En la reunió es va presentar la publicació Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales (vegeu apartat publicacions), redactat a partir de les directrius del manual europeu COST 341 Fauna y Tráfico, en el marc d’una comissió tècnica integrada en el Grup de Treball. També es va constituir una nova comissió que ja ha iniciat els treballs per a la redacció del segon document de la sèrie que aportarà prescripcions tècniques per al seguiment i avaluació de l’efectivitat dels passos de fauna. En el 2008 es preveu de continuar la sèrie amb un nou document sobre prevenció de la fragmentació d’hàbitats en la fase de planificació d’infraestructures.

La reunió va comptar amb la presència del tècnic de la Dirección General de Tráfico Manuel Francisco Avilés, que va presentar una interessant comunicació sobre la recollida i tractament de dades d’accidents causats per presència de fauna silvestre en les calçades. En particular es va subratllar la utilitat que aquesta informació podia tenir per al diagnòstic dels trams on es concentra un major nombre d’accidents i per a dissenyar mesures que permetessin reduir la problemàtica.

Al llarg de la reunió també es va presentar el pla de treball del Grup per al període 2007-2009 i els assistents van aportar informació sobre diverses mesures per a reduir la fragmentació d’hàbitats, així com altres iniciatives relacionades amb estudis sobre efectivitat de mesures, diagnòstic de trams que concentren accidents causats per fauna silvestre, etc.

Anthony Clevenguer presenta l’experiència de seguiment de passos de fauna a l’autopista Transcanadenca al seu pas pel Parc Nacional de Banff, en un  dels cursos d’estiu d’El Escorial.

L’autopista Transcanadenca, una de las vies més llargues i populars del món, creua per escenaris naturals magnífics com el Parc Nacional de Banff (Alberta). En aquesta zona es duu a terme una experiència pionera de seguiment, a llarg termini, de l’efectivitat dels passos de fauna incorporats en els projectes de millora i ampliació de l’autopista, amb l’objectiu de reduir els nombrosos 

      Cedida per Anthony Clevenguer

accidents que causaven les col·lisions amb grans cèrvids i óssos. En total, en uns 75 km de traçat, s’han construït més de 40 passos de fauna destinats a facilitar el creuament d’óssos (grizzly i negre), grans cèrvids i llops, entre altres espècies (les filmacions realitzades en els passos es poden consultar aquí).

Anthony Clevenger, responsable dels treballs de seguiment iniciats en el 1996, i un dels experts més reconeguts en aquest camp, va participar en el curs Tratamiento ambiental de infraestructuras de transporte, que acaba de finalitzar en el marc dels cursos d’estiu d’El Escorial (per a accedir a la presentació completa vegeu apartat Jornades). Entre els resultats obtinguts a partir d’aquest seguiment destaca l’extens ús dels passos de fauna per part de totes les espècies de grans mamífers presents en el Parc Nacional i la significativa reducció dels accidents causats per la col·lisió amb aquests animals que s’ha aconseguit amb l’aplicació d’aquestes mesures. També és destacable l’observació que l’ús dels passos de fauna s’ha intensificat de manera progressiva amb el pas del temps. En el cas de l’ós grizzly durant els tres primers anys de seguiment es van enregistrar un màxim de 7 encreuaments anuals pels passos de fauna, mentre que nou anys després (en el període 2005-2006) es van enregistrar 89 creuaments d’aquesta espècie per les mateixes estructures. Així doncs, l’habituació dels animals a la presència dels passos de fauna és un aspecte clau a tenir en compte i s’observa que, a mesura que passa el temps, els individus de l’entorn de la via van incorporant aquestes estructures en les seves rutes habituals de desplaçament i aprenen a franquejar la infraestructura per aquests punts.

Un altre element significatiu d’aquesta experiència és la important inversió en divulgació dels resultats i sensibilització pública, a més de la creixent implicació de diferents administracions, fundacions i associacions, en el desenvolupament i finançament dels treballs.

Augmenta el nombre de passos específics per a la fauna que s’incorpora en els nous projectes d’autovies

L’inventari de mesures correctores aplicades per a incrementar la permeabilitat al pas de fauna de les carreteres i ferrocarrils, que es realitza en el marc del Grup de Treball, permet apreciar un notori augment en el nombre de passos de fauna que s’incorporen en els projectes constructius de noves vies.

     Marta Martínez, INYPSA

En particular,  destaquen el creixent nombre de passos específics per a la fauna, com els grans ecoductes construïts a la A-381 a Andalusia (vegeu butlletí anterior) i els passos superiors específics, la major part d’uns 20 m d’amplada, i de variats dissenys i tipologies constructives. A les estructures construïdes a les autovies A-52 (Rias Baixas) i A-231 (Camí de Santiago), se n’hi sumen altres de més recents construïdes a la A-66 (Ruta de la Plata), com el pas en fals túnel que es mostra a la fotografia, situat en el tram Plasencia-Cañaveral, a Càceres. El seguiment d’algunes d’aquestes estructures, com les situades a les autovies A-52 i A-231 va permetre establir la funcionalitat de les estructures per on s’ha detectat el pas de senglars, cèrvids i llops. No obstant això, en alguns casos s’observa que petits errors de disseny, o en la fase de construcció, redueixen l’efectivitat del pas.

L’inventari també aporta dades sobre nous passos que s’estan incorporant en els projectes de millora i ampliació de vies en funcionament; en aquest sentit destaquen els nous ecoductes que s’han inclòs en projectes de desdoblament de vies ràpides com la C-65 (Eix Transversal de Catalunya) o en diferents carreteres d’accés a la Costa Brava.

La informació que aporten els responsables d’administracions, empreses encarregades de la construcció i gestió de vies, i empreses consultores, tenen un interès fonamental per a avaluar els progressos en aquest camp i des d’aquí agraïm la tasca feta per totes les persones que han facilitat dades. Recordeu que podeu aportar informació sobre mesures aplicades emplenant aquest formulari.

Seguiment de permeabilitat per a la fauna de l’autovia A26 al seu pas pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

La Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de desdoblament de la N-260, actual A26, en el tram Besalú-Olot (Girona) va incloure l’obligatorietat d’executar un programa de seguiment per a controlar el funcionament de les mesures de protecció per a la fauna. 

     Minuartia

Aquests treballs s’estan duent a terme, per encàrrec del Ministeri de Foment i compten amb el seguiment de les administracions autonòmiques i, en particular, del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que la via creua al llarg de gairebé 6 km.

Els controls de pas de fauna es duen a terme mitjançant l’obtenció d’imatges amb càmeres activades per barreres d’infrarojos i detecció de rastres sobre pols de marbre. A més del seguiment d’obres de drenatge i passos superiors i inferiors, aquest programa té la particularitat que s’han establert controls també en els tres viaductes i els dos túnels inclosos en el tram que és objecte de seguiment.

Després d’analitzar les dades de les campanyes realitzades en els anys 2004 i 2005, es revela que en el tram estudiat el pas d’ungulats, concretament cabirol i senglar, es canalitza totalment a través dels túnels i viaductes. La resta d’estructures transversals (drenatges adaptats i passos inferiors i superiors multifuncionals) mostren alts índexs d’ús per part d’altres espècies de mida més petita com ara guilla, toixó, fagina, geneta, conill, ratolins, musaranyes, etc. El seguiment també ha permès identificar petites deficiències en els tancaments o en les adaptacions de passos multifuncionals que es poden resoldre sense problema durant les tasques de manteniment de la via, i que permetran millorar la permeabilitat de l’estructura al pas de fauna, així com augmentar la seguretat vial.

Anàlisi de mortalitat per atropellament a partir de les dades del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de La Alfranca–CIAMA, Aragón.

El Centre de Recuperació de La Alfranca-CIAMA, del Departament de Medi Ambient del Govern d’Aragó, va iniciar la seva activitat el 1985 i des de 1994 posseeix un registre informatitzat que permet aportar dades sobre mortalitat causada per atropellaments i col·lisions amb vehicles, a partir de la recollida d’animals que es localitzen morts o ferits per aquesta causa.

Centro de Recuperación de Fauna Silvestre de La Alfranca

A Aragó, els Agents de Protecció de la Natura són els encarregats de la recollida d’animals en el camp i del seu trasllat al centre de recuperació, on s’elabora una fitxa completa per a cada un d’ells.

Encara que la recollida d’animals atropellats no té un caràcter sistemàtic (no es recullen tots els animals morts per aquesta causa ni es realitza un mostreig regular en totes les carreteres) el treball dut a terme tant pels Agents com pel Centre durant aquests anys sens dubte aportarà dades que permetran una anàlisi de l’efecte dels atropellaments i la identificació de punts crítics que requereixin actuacions per a reduir la mortalitat.

Analitzant les dades del període 1994-2006, l’atropellament és la segona causa d’ingrés en el Centre, i significa el 19% del total de les entrades a aquest. Dels 2.385 animals ingressats per atropellament, 755 (el 32%) van ingressar vius, i d’ells, només 167 (el 22%) van poder ser finalment recuperats i retornats a la vida en llibertat. Aquesta xifra, aparentment modesta, no ho és si considerem la gravetat de les lesions que solen causar els atropellaments i la dificultat d’aconseguir la completa recuperació dels animals afectats.

Per grups faunístics, el de les aus resulta ser el més afectat tant en número d’espècies (92) com en termes absoluts amb 1.483 exemplars. El segueixen els mamífers, amb 823 ingressos de 24 espècies diferents, i finalment els rèptils amb 79 ingressos corresponents a 15 espècies. Malgrat això, pel que fa a les espècies, són dos mamífers, la fagina i el toixó, els més afectats. Cal també assenyalar els ingressos, en tots els casos cadàvers, de 3 bitons, 4 piocs i 30 llúdries. 

Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales. Primer document de la sèrie Documentos para la reducción de la fragmentación de hábitats causada por infraestructuras de transportes, editat pel Ministeri de Medi Ambient. La publicació pren com a punt de partida les directrius del manual europeu COST 341. Fauna y Tráfico i concreta, en una sèrie de fitxes, les prescripcions tècniques per al correcte disseny d’11 tipus de passos de fauna adequats per a diferents grups taxonòmics, i contextos paisatgístics. 

A més de la descripció de les característiques bàsiques de cada mesura, el document aporta indicacions sobre les dimensions i els condicionaments dels accessos i la superfície del pas. També es mostren exemples dels errors i les males pràctiques més habituals que comprometen la funcionalitat dels passos. Les dimensions que s’estableixen com a mínimes, o recomanables, segons els cassos, són el resultat d’una exhaustiva revisió dels resultats d’experiències de seguiment i van ser aprovades per la Comissió Tècnica encarregada de la redacció del document i, posteriorment, per la resta del Grup de Treball sobre Fragmentació d’Hàbitats causada per Infraestructures de Transport.

El document s’aporta com una referència per a ser adoptada per les diferents administracions autonòmiques i de l’Estat en els processos d’Avaluació d’Impacte Ambiental, i amb la voluntat que en el futur pugui constituir una norma homologada. Actualment diferents administracions ja l’estan aplicant per a avaluar la idoneïtat dels passos de fauna proposats en els projectes d’infraestructures de transport i per a la redacció de les Declaracions d’Impacte Ambiental.

Referència:

Ministeri de Medi Ambient (2006). Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales. Documentos para la reducción de la fragmentación de hábitats causada por infraestructuras de transportes, número 1.  OAP Parques Nacionales. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid. 121 pp. Podeu descarregar-vos una versió del document en PDF aquí (1,8 MB).

Pasos de fauna para vertebrados. Minimización y seguimiento del efecto barrera de las vías de comunicación. S’inclou en la sèrie de monografies editada pel Ministeri de Foment i el CEDEX. La publicació presenta els resultats del seguiment de passos de fauna portats a terme a l’autovia A-52 (Rias Baixas) i a la A-231 (Camí de Santiago) i, a partir d’aquests, planteja diferents recomanacions per a millorar els dissenys dels passos, així com per a definir-ne la ubicació. Alhora, es descriuen diferents tècniques aplicables al control de la utilització per part dels vertebrats de les estructures transversals.

L’obra inclou un capítol que comenta les deficiències més habituals observades en la implementació de les mesures i es completa amb un apartat en el qual s’inclouen fitxes descriptives de mesures correctores.

Referència:

Hervás, I., Suárez, F., Mata, C., Herranz, J. & Malo, J.E. (2006). Pasos de fauna para vertebrados. Minimización y seguimiento del efecto barrera de las vías de comunicación. Ministerio de Fomento. CEDEX. Madrid. 139 pp. Podeu adquirir-lo al Servei de Venda de Publicacions del CEDEX.

Guidance on the maintenance of landscape connectivity features of major importante for wild flora and fauna. Informe elaborat pel Institute of European Environmental Policy, amb la participació de la UICN i de Ecological Solutions. El document dóna orientacions per a l’aplicació de l’Article 3 de la Directiva d’Aus (79/409/CEE) i l’Article 10 de la Directiva de Hàbitats (92/43/CEE), posant èmfasi en la importància de la connectivitat per a la conservació de la biodiversitat. En aquest sentit, comenta algunes metodologies per a la planificació i la implementació de mesures destinades a millorar la connectivitat aplicables a diferents àmbits (planificació territorial, polítiques agràries, gestió de l’aigua i del medi litoral, etc.). A més, aporta una reflexió sobre la incidència del canvi climàtic en les espècies i els seus hàbitats i facilita orientacions per a identificar les espècies més vulnerables a la fragmentació dels hàbitats.

Tot i que l’informe no aprofundeix en els aspectes de la fragmentació d’hàbitats causada per vies de transport, aporta conceptes claus per a l’anàlisi i la prevenció de l’efecte barrera causat per aquestes vies, i orienta sobre futures necessitats d’investigació. En l’Annex destinat a relatar diverses iniciatives desenvolupades pels estats membres de la Unió Europea, es reflecteixen actuacions de construcció de passos de fauna per a permeabilitzar les carreteres.

Referència:

Kettunen, M, Terry, A., Tucker, G. & Jones A. (2007). Guidance on the maintenance of landscape features of major importance for wild flora and fauna - Guidance on the implementation of Article 3 of the Birds Directive (79/409/EEC) and Article 10 of the Habitats Directive (92/43/EEC). Institute for European Environmental Policy (IEEP). Brussel·les, 114 pp. Podeu descarregar-vos una versió del documento en PDF aquí.(1 MB)

Manual de buenas practicas ambientales en la conservación de carreteras. Publicació editada en el marc del projecte Programa para la Conservación Sostenible de la Infraestructura Viaria, desenvolupat per l’Asociación Española de la Carretera, i cofinançat pel Fons Social Europeu i la Fundación Biodiversidad. El Manual ha estat concebut com un element per a la formació de professionals que duen a terme la seva activitat en l’àmbit de la conservació i el manteniment d’infraestructures viàries i aporta instruccions precises per tal que aquestes activitats es realitzin minimitzant els impactes ambientals que puguin generar. Entre els aspectes que tracta també s’inclou la prevenció d’impactes sobre la fauna de diferents activitats, encara que no s’aprofundeixi en aquest tema.

El manual constitueix un referent que incideix en una línia bàsica d’actuació en el futur, com ara la formació dels professionals implicats en les tasques de conservació de vies. Un nou pas seria facilitar, a aquest col·lectiu, els coneixements adequats perquè poguessin realitzar adequadament les tasques de manteniment dels passos de fauna i dels accessos a aquests, o bé, col·laborar en la detecció de trams en els quals es concentren atropellaments d’animals.

Referència:

Asociación Española de la Carretera i Fundación Biodiversidad. (2007). Manual de Buenas prácticas ambientales en conservación de carreteras. Madrid, 189 pp. Podeu descarregar-vos una versió del document a http://www.conservacionsostenible.es/

V Congreso Nacional de Ingeniería Civil. Desarrollo y Sostenibilidad en el marco de la ingeniería. Sevilla, del 26 al 28 de novembre de 2007. Organitza: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos, Asociación de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Entre els temes que es tractaran en el congrés hi ha l’avaluació de la sostenibilitat de les infraestructures. Més informació a: http://www.ciccp.es/

Jornades ja celebrades de les que pot obtenir-se'n la documentació

Tratamiento Ambiental de Infraestructuras de Transporte. Seminario de trabajo. Cursos de Verano de El Escorial (Universidad Complutense de Madrid). 2007. Les ponències presentades poden consultar-se a  https://www.ucm.es/info/uatd/CVUCM/index.php accedint com a usuari “inv12454” i amb la contrasenya “carreteras”.

ICOET 2007. The International Conference on Ecology & Transportation (ICOET). Little Rock, Arkansas (Estats Units). 2007. Resums disponibles a: http://www.icoet.net/ICOET_2007/.asp

IALE 2007. Landscape Ecology: Scientific Principles in Practice (IALE). Wageningen (The Netherlands). 2007. Inclou el simposi sobre efectes de les carreteres i el trànsit en les poblacions de fauna i en el paisatge. Llibre d’actes en preparació:                                          http://www.iale2007.com/programme.htm

IV Congreso Nacional de Evaluación de Impacto Ambiental (AEEIA). Madrid. 2007. Resums de les comunicacions disponibles a:                   http://www.coneia2007.com/resumenes.pdf

I Jornada Técnica. Seguridad Vial en Conservación: Accidentalidad con Animales (ACEX). Valladolid. 2006. Ponències disponibles a:                 http://www.acex.ws/_externo/jornada.asp?id_jornada=18#ponencias

1st European Congress of Conservation Biology (SCB). Eger (Hongria). 2006. Society for Conservation Biology. Resums disponibles a:             http://www.eccb2006.org/files/ECCB2006_Book_of_Abstracts.pdf

III Congreso de ingeniería civil, territorio y medio ambiente “Agua, biodiversidad e ingeniería”. Zaragoza. 2006. Actes disponibles a:          http://www.ciccp.es/biblio_digital/Icitema_III/inicio.htm